רְגִיגְתָּא, רְגִגְ׳ f. (preced.) 1) desire, longing. Targ. Ps. XXI, 3 רְגִיגַת (ed. Lag. a. oth. רִגְגַת). Ib. XXXVIII, 10 (ed. Wil. רַגִ׳). Ib. CXIX, 20. —2) pleasure, joy. Targ. II Chr. XXI, 20.—[Targ. Ps. XIX, 15 רגגת ed. Wil., read: רננת, v. רְנָנָא.]