מְעִיקָא II, (preced.) oppression, distress (= h. מְצוּקָה). Targ. Ps. CXIX, 143; a. e.—Pl. מְעִיקָתָא. Ib. CVII, 13; 19. Ib. 6 מְעָקַתְ׳; a. e.—[מְעִיקָא, part. f. of מְעַק, q. v.]